cavaller2 cavalleressa
1 m. i f. [LC] [PR] Persona que va muntada a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
2 m. [DE] [PR] Antigament, soldat a cavall.
3 1 m. [HIH] [PR] Membre de certs ordes militars i religiosos instituïts per a combatre els infidels. Cavaller del Temple, de Malta.
3 2 m. [HIH] [PR] Membre d'algun dels ordes instituïts per algun sobirà, especialment el qui hi té el grau menys alt quan n'hi ha diversos. Cavaller de la Legió d'Honor.
4 1 m. [HIH] A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
4 2 m. [HIH] A l'antiga Roma, ciutadà pertanyent a un dels tres ordres de l'Estat, intermediari entre els patricis i els plebeus.
5 1 m. [LC] [HIH] Des de l'edat mitjana, noble que havia rebut l'orde de cavalleria. Cavaller aventurer, de ventura. El cavaller d'una dama.
5 2 [LC] [FLL] [HIH] cavaller errant Cavaller que recorria el món per redreçar torts, protegir els febles, desafiar cavallers cèlebres en honor de la seva dama, etc.
5 3 [LC] [HIH] [PR] cavaller salvatge Durant l'edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i la manera d'expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.
6 1 m. [LC] cavaller de fortuna Aventurer que va pel món cercant riqueses, anomenada.
6 2 [LC] cavaller d'indústria El qui viu d'expedients il·lícits.
7 1 m. [LC] Home de caràcter noble i distingit, que té bones maneres, que és galant. Cal ser cavaller amb les dames. L'Hipòlit és un perfecte cavaller.
7 2 m. [LC] Tractament de cortesia que es dona a un home. Bona nit, cavallers.
